Homeopatia

Les bases de l'homeopatia són molt antigues. Hipòcrates metge grec (460-370 aC) va defensar dos mètodes terapèutics: Cura per el contrari "frustra contrariis curentur" (medicina lopàtica habitual) i cura pel similar "Similia similibus curentur". Paracels al segle XVI va reprendre la cura pel similar. Al segle XIX Samuel Hahnemann, metge, amb estudis en farmàcia va fundar l'homeopatia. Els medicaments que es fan servir es regeixen per la llei de la Similitud: una substància pot curar quan és capaç d'arribar a produir els mateixos símptomes que té el pacient. L'homeopatia es proposa curar deixant veure al ser un mirall dels seus símptomes, d'aquesta manera el cos, la ment i l'energia vital reaccionen procurant tornar a l'equilibri per solucionar la malaltia o millorar l'estat de salut. Utilitza substàncies dels diferents regnes de la natura; vegetal, animal, mineral i altres. (Exemples corresponents: Arnica montana, Apis melífica, Sulphur). Té el gran avantatge de fer ús de substàncies en dosis molt petites (ultra- dilucions, infinitesimals) això evita la possibilitat de toxicitat d'alguns medicaments. És tan segura que pot ser utilitzada a totes les edats fins i tot en embarassades.  No obstant això requereix una correcta prescripció i control pel seu homeòpata. Hi ha diverses formes de practicar l'homeopatia: La unicista o clàssica: procura utilitzar una sola substància. Aquesta pot canviar en el temps o si el pacient presentés símptomes aguts diferents als habituals. La pluralista: utilitza diversos medicaments homeopàtics a la vegada. Inclús hi ha presentacions farmacèutiques que ja porten diverses substàncies combinades. He esmentat aquestes dues però hi ha més corrents o formes de treballar l'homeopatia. Els medicaments homeopàtics s'expenen a les farmàcies, poden tenir forma de grànuls, glòbuls, comprimits, gotes, pomades, supositoris, ampolles etc.